I, ara, una fàbula per a que reflexionem...

Uns hindús havien portat un elefant i ho van exhibir en una casa fosca. Moltes persones van entrar, d'una en una, a fosques, per a veure-ho. Com no podien veure-ho amb els ulls, van palpar amb la mà. Un va posar la mà en la trompa; va dir: 'Esta criatura és com una canella d'aigua'. Un altre li va tocar l'orella: li va paréixer semblant a un palmito. Un altre, que li havia agafat la pota, va declarar: 'L'elefant té forma de pilar' Després d'haver-li posat la mà en el llom, va dir un altre: 'En veritat, este elefant és com un trono'. Igualment, cada vegada que un sentia una descripció de l'elefant, l'entenia d'acord amb la part que ell mateix havia tocat. (...) . Si cada un d'ells haguera tingut una candela, les seues paraules no hagueren diferit. L'ull de la percepció és tan limitat com la palma de la mà, que no podia circumscriure la totalitat.

Rûmi, poeta sufí.