L'EXPERIÈNCIA ESTÈTICA

Quan observem una obra d’art que ens arriba d’una manera especial perquè ens transmet sensacions úniques i inexplicables existeix una espècie de sentiment “d’ENAMORAMENT” amb el qual notem que els batecs del cor s’acceleren. Ens sentim afortunats o afortunades de formar part d’un TOT artístic que dóna com a resultat una experiència molt agradable. Per a mi eixa vivència és l’experiència estètica, és a dir, quan una manifestació artística ens fa pensar: “Eureka!, açò és meravellós, insuperable!” (des del nostre subjectiu punt de vista, per descomptat).

Es tracta d’un instant concret, un “ací i ara”, un present que va més enllà de la tècnica artística que puga posseir l’autor de l’obra, ja que aquesta experiència estètica la poden sentir també els i les nostres alumnes.

Podríem pensar que existeixen dos tipus diferents d’experiència estètica: el de l’observació o la interpretació/audició (en el cas de la música) i el de la composició (creació). En el cas de la creació, des del punt de vista del compositor que crea una obra musical, per exemple.
He de confessar que és molt gratificant el fet d’escoltar una obra musical pròpia interpretada per altres persones (és com vore feta realitat la música que en un moment determinat estava només a la teua ment). Jo he tingut la sort d’experimentar aquest sentiment i commou escoltar amb instruments, veus o amb mitjans electroacústics (en el cas de la música per ordinador) una composició pròpia que va a ser escoltada per una sèrie d’oients que reben la teua música com a públic.
Ha de ser una experiència semblant a donar a llum a la criatura que ha romàs 9 mesos dins del ventre de la mare i vore el seu rostre per primera volta (segur que aquesta és una experiència estètica inigualable i inoblidable, el gran MISTERI de la creació…).
I esdevé l’experiència estètica també en pintura, quan observem un quadre que ens desperta un sentiment sublim; en cinema, quan un director veu realitzada la seua pròpia pel.lícula que arriba a la gran pantalla o en teatre, quan el director veu la seua obra feta realitat i els actors i actrius comparteixen l’experiència estètica d’interpretar un guió durant un mateix període de temps i en un mateix espai, etc.
Són múltiples els àmbits artístics en els quals pot aparéixer l’experiència estètica. I és que, quan es tracta d’ART, se’ns obri un món ampli que no hem de deixar d’EXPLORAR ni d’EXPLOTAR.

En definitiva, l’experiència estètica és un sentiment inconfusible que cada persona experimentarà en funció de la seua receptivitat i, fins i tot, pot ser un d’eixos detalls pels quals val la pena viure. És, sens dubte, una forma d’AMAR.